De nou el Postgrau de Centres a punt de començar!!!

El proper 12 de gener, aquest divendres començarà una nova edició del Postgrau de centres.

Tot l'equip docent estem molt motivats i encoratjats en aquest nou camí que comença.

És una oportunitat per revisar el treball educatiu, l'atenció que es presta en els centres del sistema de protecció infantil a Catalunya. 

Esperem que com en altres edicions el grup d'alumnes que us incorporeu podeu gaudir no només de la posta al dia de coneixements, de reflexions conjuntes, de noves visions sobre el que significa aquesta feina tan apassionant, sinó també del contacte entre vosaltres i nosaltres, de construir equip.

Us convidem a participar activament i a poder mirar amb il·lusió un espai que pretén especialment que l'atenció dels nens i nens, i adolescents atesos en el sistema protector millori dia a dia.

Benvinguts, benvingudes.

El próximo 12 de enero, este viernes, comienza una nueva edición del Postgrau de centros.

Todo el equipo docente estamos muy motivados para este nuevo camino que empieza.

Es una oportunidad para revisar el trabajo educativo, la atención que se presta en los centros del sistema de protección infantil en Catalunya. 

Esperamos que como en otras ediciones el grupo de alumnos que os incorporáis podáis disfrutar no solo de la puesta al día de conocimientos, de reflexiones conjuntas, de nuevas visiones sobre lo que significa este trabajo tan apasionante, sino también del contacto entre vosotros y nosotros, de construir equipo.

Os invitamos a participar activamente y a poder mirar con ilusión un espacio que pretende especialmente que la atención de los niños y niñas, y adolescentes atendidos en el sistema protector mejore día a día.

Bienvenid@s

TREBALLS FINALS DE POSTGRAU

Sis dels participants en l’edició d’enguany del Postgrau han presentat els seus treballs finals. Es tracta d’un document original, sobre una temàtica relacionada amb els continguts del postgrau que sigui d’interès per l’estudiant però també pel sistema de protecció en el seu conjunt. Van tenir l’oportunitat de gaudir de 6 excel·lents treballs que breument es descriuen tot seguit.

Joana López ha elaborat un conjunt de recomanacions basades en la parentalitat positiva “Guia d’intervenció amb famílies en els centres residencials d’acció educativa” per tal que els equips educatius dels centres del sistema de protecció tinguin algunes eines per revisar la pròpia pràctica i repensar com reorientar l’actuació quan la situació del nen o nena justifiquin implicar els membres adults de la seva família en l’atenció.

Col·laborant en la cerca d’estratègies per donar una millor resposta a les necessitats psicològiques dels infants i adolescents amb trastorns mentals atesos al sistema de protecció, la Lara Carmona, ens va presentar el treball “Educant en els trastorns mentals: Guia de bones pràctiques per a educadors de centres de protecció”. Tot un seguit de recomanacions a tenir en compte elaborades per aquesta graduada en psicologia que ens ha acompanyat aquest curs.

La Cristina Fernández ha fet una revisió documental referida a l'abús sexual infantil intrafamiliar, elaborant la “Guia de recomanacions per millorar la pràctica educativa en els centres del sistema de protecció” per donar resposta a aquest tipus de situacions. Tot i que els 

En Josep Fontdevila va exposar el seu treball “Gamificació a un CRAE”, que desenvolupava una proposta per introduir aquesta metodologia en el centre on treballa i contribuir a l’èxit escolar dels adolescents que participin del projecte. El disseny entra en fase de pilotatge i amb l’inici del curs escolar, al Setembre de 2016, s’implementarà, sent totalment replicable en qualsevol altre centre del sistema de protecció.  

La preocupació per la preparació de l’alta als centres per majoria d’dedat, va impulsar al Jesús Ángel Sánchez a revisar el plantejament al centre on treballa i ha fet una proposta en el seu treball  “Y ahora...  ¿qué? Análisis del contexto social  y de las necesidades de los jóvenes tutelados en los CRAEs en Cataluña”.

Finalment, per contribuir al desenvolupament de les pròpies competències professionals, en Miguel Ángel Sanjosé va defensar el material d’autoavaluació per educadors, centrat en la competència que ell ha denominat màesquerra.  "MÀESQUERRA:  Elaboración de material para una propuesta de sensibilización de mejora de las competencias del educador/a en los centros” és un interessant treball que permet revisar la pròpia pràctica i identificar les àrees de millora professional.

Tots sis treballs han abordat temes molt interessants, que de ben segur, van ajudar a les persones assistents a la defensa a revisar les pròpies pràctiques en els centres de treball. També, estem treballant per facilitar-vos l’accés online als treballs, per si els voleu consultar en el repositori de la UB. Us n’informarem!

MÉS ENLLÀ DELS DIVUIT.

Aquest és un fragment del reportatge Més enllà dels divuit. Seguir les petjades, de l'Anna Avellaneda i la Sandra Costa, professores del postgrau. Podreu trobar el reportatge sencer al número 17 de la revista Quaderns d'Educació Social que edita el CEESC.

«Feliz cumpleaños! 18 años... a la calle!».

«Si tanquessin els centres potser hi hauria més famílies disposades a acollir-nos, que això és el que volem, créixer amb el carinyo que ens ha faltat»,«L’atenció, l’amabilitat, la paciència, el carinyo, l’educació que m’han donat, és el que més valoro». Aquestes són algunes de les paraules pronunciades pels joves entrevistats i haurien de permetre ser recollides i propiciar  canvis en la qualitat de l’atenció residencial.

Un infant o adolescent que ha estat institucionalitzat va construint el seu projecte vital amb la convivència de dues realitats que l’acompanyen al llarg del temps d’estada al centre: el lligam amb el seus orígens i el vincle amb el context socioeducatiu substitutiu que l’acull. Amb aquesta doble realitat va construint la seva història particular, i la maduració i construcció de la seva identitat és diferent a la d’aquell que creix en família. La nova forma de convivència comporta situacions i experiències complexes, amb oportunitats d’aprenentatge per a la vida, però també suposa que tot procés d’institucionalització és una separació, més o menys traumàtica, del nucli de referència.

Les causes d’entrada a un centre poden ser diverses: «incapacitat de la mare per poder-nos cuidar», «el meu pare ens pegava amb un pal fins que es trencava», «la mare malalta i el pare alcohòlic», i són motius evidents per oferir una alternativa urgent i necessària. Són els poders públics, a través dels organismes competents de l’administració (la DGAIA), els qui n’assumeixen la responsabilitat social i jurídica a fi de garantir la prevenció, la promoció i la protecció dels drets recollits en la Convenció dels Drets de la Infància.

Alguns nois i noies van entrar de ben petits al recurs i s’hi van passar bona part de la vida. Per a d'altres  l’estada va  ser més breu i uns altres van fer itineràncies per altres recursos. La tipologia de centres on han estat recull la diversitat de mapa de recursos residencials que hi ha a Catalunya: «Era un centre amb 6 places en una llar i 6 places a l’altra [...]. Un centre molt familiar. »(L). «El centre on he estat és com si  fos com una casa però al mateix temps semblava una casa de colònies» (G)..«Una casa de pagès al mig del bosc amb 21 nois, tot nois» (D). « Un centre petit, d’edats diferents, nois i noies i només érem 12» (T).

Cal tenir en compte, a l’hora de valorar l’experiència viscuda, quines han estat les circumstàncies causants d’ingrés, el nivell de coneixement, reconeixement i acceptació dels fets esdevinguts a casa; l’edat que tenien al moment d’entrada, el temps d’estada, o les característiques personals de l’infant: «Com que sóc una persona oberta i extravertida, no recordo que em costés»(L), «A casa era un innocent. Només jugava amb els meus germans i anava a l’escola, quan venia el pare borratxo fèiem soroll, érem nanos, i ens fotia d’hòsties»(T). Cadascú afrontarà l’experiència d’una manera o una altra. Hi ha  qui s’hi resigna, qui la silencia, qui la viu amb ràbia i violència: «és que no tens més remei, o t’adaptes o et mors» (T).

La majoria recorden el primer dia i també la preparació d’entrada al centre:«Va ser un ingrés d’urgència, retenció domiciliària pels mossos a casa » (G). «Tinc la imatge de quan ens van separar de la meva mare, dos senyors, dos educadors, [...] ens posaven dins d’un cotxe blanc i... veient ma mare plorant i jo mirant pel vidre i plorant» (L). En funció de l’edat o del temps que fa que s’ha sortit del recurs, el record és més o menys present; hi ha qui el vol oblidar i qui ja l’ha esborrat: «Prèviament em van anar explicant on aniria, vaig anar a conèixer el centre amb els meus tiets i va arribar el dia d’entrar-hi. El dia abans sí que estava molt nerviós»(J). «El primer que recordo és una nena jugant amb una nina. De seguida em va acollir la directora. [...] li deia iaia»(L). «Primer me’l van ensenyar [el centre]i em va semblar bé i després ja hi vaig anar i m’hi vaig quedar» (D).

Posar paraules a les causes que porten un infant a viure en aquest context, treballar perquè n’entengui els motius i vagi acceptant la situació, és un procés lent i d’adaptació diferent per a cadascú. Segons Jesús Palacios, en el moment d’arribar al centre un nen/a té tres necessitats bàsiques: la necessitat d’atenció, d’educació, i de comprensió. En el procés d’acollida són freqüents els sentiments, les reaccions i les estratègies que expressen les fases del dol: «Sentia ràbia per la situació que m’estava tocant viure, impotència, por, rancor, soledat. Sobretot ràbia envers a la mare, i també per la mort del pare, si ell no s’hagués mort, nosaltres no seríem aquí» (G). «Tres dies plorant, estava sol, sense la meva família. Estava al mig del caos. Sentia  odi per la situació que em tocava viure, impotència perquè no tens més remei, por al desconegut, odi perquè no ets amb les persones que estimes» (T). «Plorar, sortir corrents darrere els meus oncles, per què m’ha passat a mi...?» (J).

Com a professionals hem d’estar atents, comprendre i identificar la realitat emocional de cada nen o nena i posar-li nom, i hi hem de poder respondre amb actituds i estratègies educatives idònies. A un infant no sempre li és fàcil  demanar ajut, per això el seu reclam d’atenció i la manera de canalitzar el malestar pot prendre formes moltes diverses. Els protocols d’acollida dels centres estipulen el procés a seguir abans de l’ingrés, les accions i procediments durant l’ingrés i els dies posteriors, però el que de debò compta en aquests moments d’inici d’una relació educativa és l’actitud d’acollida, la capacitat d’escolta, d’observació, de comprensió i de respecte.

Presentació del Programa Marc de Centres

El passat dia 17 de desembre va ser, sens dubte, una data per marcar al calendari...per fi, després d’anys de treball i espera va sortir a la llum el nou Programa Marc de Centres. Els professionals del sector l’esperàvem amb tantes ganes que, davant la resposta massiva d’assistència, els organitzadors van haver de cercar un nou emplaçament per a que tothom pogués assistir i tot i així va quedar gent fora.

La presentació va ser a càrrec de la Directora General de la DGAIA en la data, Mercè Santmartí, qui va remarcar la importància de la implementació del Programa Marc en la consolidació de l’acolliment residencial de qualitat i com a instrument per millorar la qualitat de vida dels infants i adolescents acollits.

Tot seguit, vam poder gaudir de la ponència extraordinària del Jorge Fernández del Valle “Crisis y revisión del acogimiento residencial. Su papel en la protección infantil”. 

A continuació dos espais van centrar la presentació del Programa Marc. Un primer amb la presència de Joan Llosada i Araceli Lázaro en el que es va fer tot el recorregut des del primer Projecte Marc de l’any 1992 fins al nou Programa Marc, i, un segon espai presentat per l’Ana Avellaneda, l’Ester Cabanes i la Georgina Oliva en el que van situar els elements de revisió de l’acolliment residencial i el seu paper actual al sistema de protecció, els avenços conceptuals i operatius recollits al nou Programa Marc de Centres i la seva implementació i l’aplicació en els Projectes dels Centres, concretant la metodologia i el calendari d’aquesta implementació. 

Recordem que la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència va elaborar el primer Projecte Marc l’any 1992 (revisat l’any 1995) i, des d’aleshores, vint anys després, la realitat social ha sofert canvis i transformacions importants que justificaven, sobradament, l’elaboració d’un nou Programa Marc per als centres actualitzat i ajustat a les necessitats i demandes del moment present.

Però, com s’han traduït aquests canvis en la població d’infants i adolescents que atenem als centres?:

ü  Augment significatiu de la mitjana d'edat dels infants i adolescents acollits en els centres de protecció.

ü      Nois i noies amb dificultats específiques relatives a la conducta, salut mental i discapacitats.

ü      Increment del percentatge d’infants i adolescents d’altres països.

El nou Programa Marc fa una aposta clara pel treball d’inclusió d’aquests perfils amb la resta d’infants i adolescents dels centres i, una de les premisses que estableix és que, des dels centres, ens hem d’adaptar a les necessitats d’aquests nois i noies per tal de donar resposta...aquesta premissa em fa plantejar-me una qüestió: què no s’estava fent ja?, fa temps que els centres han detectat aquest canvi, fa temps que han valorat i s’han adaptat a les necessitats més específiques d’aquests nois i noies i fa temps que intenten donar-los resposta. Quina és la diferència ara? des del meu punt de vista la diferència està en el reconeixement, el Programa Marc reconeix aquesta nova realitat i la posa per escrit “la tendència ha de ser que els centres de protecció desenvolupin el seu treball en base a programes que podran variar al llarg del temps en la mesura que les característiques dels infants o adolescents atesos canviïn. Hi ha d’haver la possibilitat que puguin conviure diferents programes en el mateix recurs” (pàg. 22 PMC).

Aquest reconeixement explícit convoca, per una banda, a tots els centres a posar-se a escriure i recollir en programes específics com estan atenent als infants i adolescents amb problemes de salut mental, amb discapacitats, als nois i noies estrangers...i, per altra banda, a la DGAIA a repensar el tema de les ràtios de personal per atendre i donar resposta a les necessitats més específiques d’aquests infants i adolescents.

D’aquest primer punt es desprèn un altre principi del nou Programa Marc, i és que, totes aquestes especificitats no poden, en cap cas, ser ateses des d’un únic recurs de manera unilateral, sinó que requereix d’una actuació interdisciplinar, d’una corresponsabilitat professional i d’un treball en xarxa coordinat.

Un altre valor afegit d’aquest nou Programa Marc és el considerar els infants i adolescents com a eix central i, els seus drets com a nucli de la definició dels centres residencials. Dins d’aquests drets hi ha un que pren una notable rellevància, la seva participació i la de les seves famílies en la vida en el centre, el protagonisme és seu, del nen o nena i de la seva família, situant-se el centre en un paper complementari. Aquesta complementarietat passa a ser la clau de la definició de l’encàrrec del centre, ja no substitueix temporalment la família, sinó que la complementa i, en aquest sentit, el dret de participació del nen i de la seva família s’ha de convertir en un objectiu del centre.

Per últim, el Programa Marc, en diferents punts remarca la provisionalitat de la mesura de protecció, no superior a dos anys, el caràcter de recurs temporal dels centres, apel·la a la Convenció dels Drets dels Infants recordant-nos que “la família és el grup fonamental de la societat i el medi natural per al creixement de tots els seus membres, i particularment, dels infants o adolescents”. D’aquest dret dedueix un dels principis del treball en l’àmbit de la protecció: la reunificació familiar i, quan aquesta no sigui possible, “s’haurà de procedir a agilitzar totes les actuacions necessàries per aconseguir una situació familiar estable i definitiva per a l’infant o adolescent, ja sigui en termes d’adopció o acolliment permanent” (pàg. 6). Sense voler, en cap cas, qüestionar el dret a créixer en el si de la família, però, ¿què passa amb tots aquells infants o adolescents que no poden tornar amb la seva família, que no poden o no volen viure amb una altra i que troben en els centres el seu lloc de vida? És, en tots aquests casos, en els que termes com provisionalitat o temporalitat em fan grinyolar les oïdes en resultar-me contraposats a la idea d’estabilitat i de seguretat que, penso, hauria de regir les seves vides i emmarcar les nostres accions educatives.

El nou Programa Marc de Centres, tot i tenir algun però, des del meu punt de vista, és un magnífic programa, una eina excel·lent a partir de la que tots els centres d’atenció a la  infància i l’adolescència han de treballar per continuar millorant la vida dels infants i adolescents.

Quina millor manera de tancar aquest escrit que amb les paraules d’una de les ponents a la Jornada:

“Ens espera un camí de treball, però també una gran oportunitat per aprofundir en l’atenció i l’acció educativa que es realitza en els centres.

Els equips teniu aquesta oportunitat. Aprofiteu-la!!”.

Lupe Navas

Recentment hem tingut l’oportunitat d’escoltar, per part de les seves autores, una primera part dels treballs finals de Postgrau d’enguany.

Per completar la formació, els i les alumnes han d’elaborar un document original, sobre una temàtica relacionada amb els continguts del postgrau que sigui d’interès per l’estudiant però també pel sistema de protecció en el seu conjunt. Les recomanacions europees emfatitzen que els aspectes investigats a la universitat puguin ser  transferits a la societat; així doncs, es valora especialment la innovació i l’aplicabilitat d’allò desenvolupat, que formen part dels criteris d’avaluació d’aquests treballs.

L’Alícia Checa  va exposar un seguit de recomanacions per fer millor l’acollida en els centres del sistema de protecció dels infants i adolescents amb trastorn de l’espectre autista, , prenent com a base la seva expertesa en el treball amb aquest perfil de nens i nenes i la seva formació de base psicològica. 

La Carmen Redondo va presentar una revisió sobre com s’està fent l’abordatge dels conflictes en els centres del sistema de protecció i com les pràctiques restauratives es poden – progressivament – introduir en la pràctica dels equips eductius.

 Finalment, la Lourdes Gómez va compartir l’experiència d’haver implementat un taller de ioga al centre on treballa i els resultats obtinguts; va mostrar com aquesta tècnica li ha permès donar resposta a algunes de les necessitats que presentaven els nens i nenes que van decidir participar en el taller realitzat.

Tots tres temes molt interessants, que de ben segur, van ajudar a les persones assistents a la defensa a revisar les pròpies pràctiques en els centres de treball. Estem treballant per facilitar-vos l’accés als treballs, per si els voleu consultar en el repositori de la UB.   

   

I com no, esperem amb moltes ganes la defensa de la resta de treballs, que es realitzarà a l’Abril. Us mantindrem informats/ades,  perquè s’estan treballant temes molt interessants que segur contribuiran a repensar l’atenció en els centres del sistema de protecció!

 

Tot el que comença té un final… i la segona edició del postgrau també s’acaba. Almenys, les sessions presencials! Al postgrau s’aprofita, però, fins el darrer moment! Així que hem treballat molt intensament continguts de tipus metodològics, des de dues perspectives molt diferents.

 Divendres el contingut que ens va ocupar va ser la seguretat de l’atenció, com a dimensió de la qualitat. L’Elisabet ens va acompanyar en la reflexió sobre com fer uns centres del sistema de protecció que siguin més segurs per als nens i nenes. Les metodologies d’anàlisi treballades, l’AMFE i l’ACA, esdevenen una bona guia per identificar les causes dels problemes de seguretat i dissenyar les accions de millora que ens ajudin a prevenir l’aparició o la recurrència dels errors que poden generar problemes de seguretat. Mitjançant l’AMFE vam analitzar com es prepara la medicació en els centres, com es preparen els àpats, com es programen les activitats fora del centre i com s’enllita els nens i nenes, per tal que l’atenció sigui el més segura possible.  I amb l’ACA, vam analitzar un cas que descrivia un esdeveniment sentinella, del que vam analitzar les causes que l’havien originat i les accions de millora que es poden implementar per fer una organització més resilient.  

Dissabte en Roger, va començar de bon de matí, fent-nos analitzar el nostre CI, que no coeficient intel·lectual, sinó el nostre context intern que ens predisposava a començar el dia d’una o d’una altra manera... un dia que sabíem que seria llarg i que tenia una complicació afegida per molts: estar a classe mentre es disputava un gran partit entre el Barça i el Madrid!

Mitjançant l’instrument VIA,  va fer emergir totes les nostres fortaleses i ens va recordar, de nou, com és d’important que també les hi veiem en   els nens i nenes atesos al sistema de protecció. A més, va compartir amb nosaltres el seu ampli coneixement de gamificació. Tot jugant, amb lego serious play hem construït col·laborativament com seria un centre de protecció que incorporés tot el que per nosaltres és important.   I amb els daus facilitadors de story telling,  hem construït històries que parlen de les nostres anècdotes però també de les dificultats del dia a dia dels equips professionals.

Eines molt potents pels equips, però també per treballar educativament amb els nens i nenes atesos als centres.  Tot plegat, aprenentatges que segur, ens ajudaran a ser millors professionals i disposar de més eines per prestar una millor atenció en els centres del sistema de protecció.  

Els participants en l’edició d’enguany, com els de l’anterior, compten amb els aprenentatges adquirits i les competències desenvolupades en el marc del postgrau, a més del recolzament dels companys i companyes d’aquesta edició  i de l’anterior i dels membres de l’equip docent, per liderar els processos de canvi necessaris per millorar la qualitat de l’atenció en els centres del sistema de protecció.

Si en vols formar part dels participants en la tercera edició, no dubtis en demanar informació. Estem fent les darreres entrevistes de selecció i encara queden algunes places.  Contacta amb nosaltres en aavellaneda@ub.edu 

Oberta pre-inscripció 3a. Edicició POSTGRAU ACOLLIMENT RESIDENCIAL CENTRES INFANCIA

Està oberta la 3a. Edició del Postgrau d'Acolliment Residencial en Centres de protecció a la Infància i l'Adolescència.

Els  interessats i interessades en començar aquesta experiència, a partir de gener de 2016, ja podeu fer la sol.licitud i enviar-la a aavellaneda@ub.edu

Més informació del contingut del Postgrau, en aquest enllaç. 

L'equip docent